LA TENDRESA UNA ESTRATÈGIA DE SUPERVIVÈNCIA I RECUPERACIÓ
Ana Lozano, Locomotora 21
La tendresa és una eina important, es pot dir que és una de les claus en les estratègies de supervivència i recuperació... contra un patiment de molts i moltes, que pot arribar a confondre's amb una "malaltia mental". Aquest patiment s'anomena soledat.
Moltes hem patit aquesta "malaltia mental" que no és altra cosa que un patiment profund per part de persones amb una sensibilitat molt alta, que han passat sovint per situacions en què han sentit dolor, fins i tot físic al cor, com punxades a l'ànima... quan han vist i sentit com altres persones els apartaven, els menyspreaven, els parlaven amb to agre, els tractaven de manera hostil, i fins i tot... els agredien físicament. Situacions dirigides per persones que no tenen empatia, sensibilitat ni humanitat... Saben on donar-nos... ho detecten i apunten sense pietat.
De vegades poden, fins i tot, negar el que és evident, el que estem veient davant dels nostres ulls, però que amb prou feines sabem de vegades verbalitzar amb esforç davant la nostra perplexitat de què una cosa així pugui produir-se. Fins i tot per part de persones que formen part de la nostra família d'origen. Quin mal es pot fer negant l'evidència!
Els que ja som persones adultes d'edat avançada podem patir per això, però el mal que se'ls fa als nens, a les nenes i als adolescents negant el que és evident és infinit perquè ells/elles acaben dubtant de si el que tenen davant dels ulls és real o imaginari.... si està passant... o per al contrari, tal com li diuen els seus "negadors del que és evident", no està passant i és tot un muntatge d'un desequilibri mental, d'una bogeria, d'una malaltia mental que en realitat no té, però que pot acabar en alguns casos finalment desenvolupant.
Buscar la tendresa com un antídot a aquest dolor causat per ànimes sense ànima pot ser una de les claus. La tendresa pot ser un antídot.
De vegades la trobarem en alguna persona o animal humà...altres vegades la trobarem en alguna altra espècie animal: un gos, un gat, un cavall, un ruc....o què es jo.... Fins i tot la trobarem a aquestes plantes que tenim al voltant i que ens acompanyen, de vegades sense que ens n'adonem.
Ah! Però ens haurem d'assegurar que aquesta tendresa que procedeix dels animals humans és veritable. Els animals no humans i les plantes sempre ens donaran la tendresa més pura.
Però en el cas que la tendresa procedeixi d'animals humans, haurem d'estar totalment segurs de la seva puresa...ja que, si no fos una tendresa veritable i sana...podríem estar rebent un verí encara pitjor
La tendresa és fonamental en la teràpia o la recuperació de persones que han patit la soledat.
Sabem de quina mena de soledat estem parlant... No és la soledat buscada per estar una estona concentrats estudiant a la biblioteca o a l'habitació... No, no és aquesta soledat que podem desitjar en alguns moments, com quan volem arreglar-nos sols al quarto de bany o tenim uns minuts per tombar-nos al sol... però sabem que la tendresa de l'altre ens espera i la rebrem ...
Parlem d'una altra solitud, la solitud imposada, la solitud que sentim quan no trobem res més que hostilitat i no trobem una ànima bona que ens acompanyi, que ens escolti i que ens cregui...
Necessitem terapeutes amb ganes d'escoltar, necessitem professionals de la salut mental que tinguin com a principal eina "l'escolta des de la tendresa", l'escolta des de l'acolliment, l'escolta des de "et dono un cop de mà", l'escolta des de l'"estic aquí per creure't".
També necessitem espais col·lectius on poder trobar la confiança i acolliment per poder expressar la soledat que a vegades sentim.
Em pots fer un favor? Escolta'm des de la tendresa i em recuperaré...
