Sobre Spinoza
No poques vegades m'he encomanat a Déu per situacions de la vida o motius personals, però he de dir que sempre ho he fet conscient de la seva petjada dins la meva vida, la d'un Déu amb una força lògica i amb substància.
No aquest Déu que ens vol vendre l'església, perquè per raons pròpies no veig el meu Déu fustigat, lapidat i arrossegant una creu pels camins de Palestina. Tampoc veig un Déu iracund, vident i que porti les comptes de tots els éssers humans.
Per anar deixant clara la meva postura, posaré un parell d'exemples:
El Vell testament ens diu que Sodoma i Gomorra va ser cremada amb foc i sofre perquè allí habitaven Sodomites. La paraula Sodomita és homòfoba, per tant, no podem esperar massa d'aquells ancians venerables que escrivien el vell testament, que entenguessin el respecte al proïsme.
Seguint amb el text sagrat, ens expliquen que dos àngels comparegueren al poble per trobar 10 persones per albergar a casa seva. Els sodomites (paraules textuals de les velles escriptures) demanaren a Iot que els entregaren els estrangers. Iot els va dir que els entregarà les seves filles que no havien conegut home... això és un flagrant menyspreu per les dones...
En escapar de Sodoma, Déu adverteix que no mirin enrere, però la dona de Lot ho fa i es converteix en estàtua de sal. Des de la més humil observació, amb aquest acte, és podria dir que Déu i el diable són la mateixa persona.
Un altre cas que sorprèn és quan topem amb la xocant política i manipulació de l'església relacionat a quan van excomulgar un de tants filòsofs del s. XVII, Baruch de Spinoza pel seu enfocament racionalista. Aquest filòsof ens deia que Déu és amor, no porta el compte de les nostres malifetes, no vol que construïm edificis foscos i lúgubres i que diem que és casa seva. Tampoc no vol que el culpem a ell que les nostres miserables vides. Ell ens ha omplert de passions, amor... com es pot castigar per això si ell ens ha creat així? Ell deia: Si no em veus als ulls de un fill, no em trobaràs a les sagrades escriptures.
Comentava també que no ens deixem manipular per normes i codis estúpids. (Cal advertir que els deu manaments han sigut un pilar de l'educació de la passada generació.) En aquells temps i ara, Baruch d'Spinoza, posa en tela de Judici dogmes i preceptes de l'església
I es que tal com també deia Einstein, tot té una raó de ser per regles físiques i matemàtiques quàntiques, no és casualitat que l'univers fos creat així com la terra amb les mateixes regles de la naturalesa. És un univers i un planeta dissenyat amb la màxima intel·ligència.
L'església es podria veure com un gegant amb peus de fang perquè davant de l'exposició d'aquest gloriós científic, tots els seus preceptes s' enfonsen un darrere l'altre. Einstein va dir, Déu no juga als daus amb l'univers i això és ben cert, hi ha una naturalesa pura, mecànica, una intel·ligència superior (si volem dir Déu) que ho gestiona, i en tot moment existeix el llibre albir, la casualitat... Altres temes que deixo en mans de Déu.
Una petita comparació (mai millor dit) amb tot el que explico, que em ve ara al cap és que som com criatures petites que entren amb una gran biblioteca i queden sorpreses per la unió de llibres, llengües i costums... i tot això sense saber llegir. Han de començar de zero per entendre tot l'entramat. Crec que això passa amb la creació de Déu i les seves naturaleses.
I em direu: aquest home era un innocent. Spinoza diu no facis amb els altres el que no t'agradaria que et fessin a tu... no nega la maldat de l'home, però afirma la bona predisposició de Déu per donar a no crear un infern per tots nosaltres a viure la vida aprofitant cada segon perquè és el més valuós que tenim perquè si has gaudit de la vida no hi ha res fet en và. Si realment hi ha algú allà dalt, m'agrada pensar que preguntaria: T'ho has passat bé? Què és el que més t'ha agradat? Que has après?
Suposo que el que hem d’aprendre és a viure la vida amb intensitat, gaudint cada moment i quan arribi l'hora, Déu dirà.