Este sitio utiliza cookies de Google para prestar sus servicios y analizar su tráfico. Tu dirección IP y user-agent se comparten con Google, junto con las métricas de rendimiento y de seguridad, para garantizar la calidad del servicio, generar estadísticas de uso y detectar y solucionar abusos.Más información

Ir a la página de inicio Contacto Veure la pàgina en català Ver la página en inglés RSS Instagram de locomotora21 Facebbok de Locomotora21
martes, 8 de febrero de 2022

Temps de COVID, temps d’abstinència sexual?

(Publicat el 21 de maig de 2021)

Una prostituta li diu a un dels seus clients habituals abans de començar a fer sexe amb ell:
- Joan, ja saps que jo sempre ho faig amb protecció.
Mig despullat, Joan la mira i li diu:
-No et preocupis vida.
Joan agafa els seus pantalons que estaven sobre una cadira propera.
Busca quelcom en una de les seves butxaques. Ho troba. Es posa la mascareta.

Bromes a part, des de fa més d’un any que les paraules virus, COVID o pandèmia formen part del nostre vocabulari i la nostra vida de forma diària. Es tal el seu poder que ens afecta d’alguna manera, en major o menor mesura, en tots i cada un dels aspectes de la nostra vida. Sense excepció. El de la sexualitat no ha d’ésser menys.

Personalment, amb tots els meus respectes, veig que hi ha postures en l’acte sexual, practicades per persones indistintament de la seva orientació sexual o gènere, que em semblen còmiques. Si us intenteu imaginar dues persones nues, una sobre de l’altre, amb les seves cares juntes, volen tenir contacte amb els llavis però amb la mascareta posada, la imatge pot resultar hilarant. En els països mediterranis sobretot som molt de contacte. De petons, carícies, y abraçades. Això, en relació a les relacions sexuals ho considero indispensable. El joc dels preliminars, que en diem, i que quasi bé a tothom ens agrada.

Diuen que no hi ha mal que duri cent anys i, també, no hi ha mal que per bé no vingui. La pandèmia podrà propiciar l’aïllament, restringir les relacions socials i moltes maneres de relacionar-nos, però si estem obligats a quedar-nos a casa sense fer vida al carrer, com a mínim que dintre de casa puguem tenir relacions que ens aportin el que necessitem.

I què passa amb els que no tenen parella estable? Aquells que es pixen de riure quan senten a parlar de la “bombolla de convivència”...?
Ens fa falta estimar-nos més, acariciar-nos, besar-nos i practicar més les relacions sexuals. I, si us plau, sense mascareta!
S’ha de buscar una bombolla, dues, les que calguin. I des de la cura i la prudència, relacionar-nos tot el que puguem.
Crec que sense dubte això pot ajudar-nos a viure millor les circumstàncies que ara ens envolten, i que des d’aquí desitjo que aviat canviïn per tornar a l’enyorada normalitat.

Comparte este artículo: Compártelo en Twitter Compártelo en Facebook Compartir en Linkedin
Comentarios (0):
* (Tu comentario será publicado después de la revisión)

E-Mail


Nombre


Web


Mensaje


CAPTCHA
Change the CAPTCHA codeSpeak the CAPTCHA code