Alfred Hitchcock i Stanley Kubrick varen ser dos homes que tenien algunes coses en comú. Ambdós eren directors de cinema, ambdós eren dos genis i ambdós amb l’exemple d’ una de les seves pel·lícules varen contribuir a estigmatitzar en certa mesura les persones que han patit o pateixen trastorns mentals. Kubrick va dirigir una adaptació […]
Si ens deixen sortir fora amb la medicació, és perquè tenim enteniment i sentim i pensem.Som conscients del que ens passa. Som persones amb sentiments encara que tinguem un diagnòstic. Allà on anem, passi el que ens passi, el nostre diagnòstic és assenyalat i ens el recalquen com si es tractés d’una credencial, privant-nos de credibilitat
“Espai de trobada per a persones sensibles, de pensament divers i amb mentalitat oberta. Que han passat per experiències de patiment mental i/o que busquen un espai d’acompanyament col·lectiu”. Se puede formar una idea del equipo de personas que hay detrás de esta asociación: Es un espacio innovador, en donde el padecimiento que se sufre
Quan algú pateix alguna malaltia o trastorn, el primer pas per iniciar un tractament és realitzar un bon diagnòstic. El diagnòstic consisteix a identificar l’origen del problema, per a això es comença pel més superficial que es pot observar, els símptomes, i, a partir d’ells, es busquen possibles afeccions conegudes que puguin encaixar amb aquests
Mentre els arbres tiriten just quan fa vent,per a no semblar éssers humans o animals llastrats pel mateix temps,dissimulant amb por davant tals éssers mòbils donada la seva quietud,m’irrito davant la seva possible venjança immòbil,que atempta contra “el meu” sistema educatiu previ de caràcter nominalista,infantil i mancat d’imaginació donada la meva idiotesa,com si la naturalesa anés a
La tendresa és una eina important, es pot dir que és una de les claus en les estratègies de supervivència i recuperació… contra un patiment de molts i moltes, que pot arribar a confondre’s amb una “malaltia mental”. Aquest patiment s’anomena soledat. Moltes hem patit aquesta “malaltia mental” que no és altra cosa que un
Quan pensem en altes capacitats ens vénen a la ment els estereotips que la cultura popular ha perpetuat: el geni psicòpata com Hannibal Lecter, l’irritant Sheldon Cooper de The Big Bang Theory o la genialitat tràgica de El Indomable Will Hunting però la realitat de les persones amb ACI és molt més complexa i menys
Naixem en un món on contínuament t’estan dient com has de pensar, què has de fer, i fins i tot quina aparença has de tenir. Se t’inculquen valors, se t’amaneixen maneres, se’t diuen les coses que has d’aprendre i com ho has de fer. Se t’ensenyen els costums i tradicions locals i com els has
Juanjo es uno de los miembros de nuestro colectivo, Locomotora21. Hace algunos años sufrió un ictus que le ha provocado afasia, es decir, una altísima dificultad a la hora de hablar o escribir. Sin embargo, Juanjo puede entender perfectamente todo lo que se le dice, y no tiene demasiadas dificultades para leer. Su pensamiento también
Suposo que, per a la majoria de la gent, una persona amb esquizofrènia és algú que fa, diu o creu coses rares (com gairebé tothom), però en una mesura tan extrema que ja surt del normal. Si us preguntem a un psiquiatre, recorrerà al manual diagnòstic DSM-5 i ens recitarà una sèrie de símptomes característics:
