Todos los artículos publicados en el periódico El Eco de Sitges.

A veces me gusta mirar a nuestros grandes amigos de la raza canina y hablar de alguna manera quizás muy imaginaria con ellos para saber de ellos, conocer sus inquietudes, su acervo de sabiduría demostrada, su existencia o no de intención de comunicarse con nosotros los llamados entre “ “ seres humanos, aunque sea con sus ladridos en forma de lenguaje griego o matricial camuflado. Imagino que ellos se parecen a nosotros en tanto que comparten las vidas con seres humanos, a los que curiosamente guardan un intenso parecido.

[Leer Mas...]

Alfred Hitchcock i Stanley Kubrick varen ser dos homes que tenien algunes coses en comú. Ambdós eren directors de cinema, ambdós eren dos genis i ambdós amb l’exemple d’ una de les seves pel·lícules varen contribuir a estigmatitzar en certa mesura les persones que han patit o pateixen trastorns mentals.

[Leer Mas...]

Veo al viejo hablando con un árbol y pienso – Esté está esquizofrénico por lo menos. – Veo a la loca del barrio blandiendo su bastón y gritando “Aquí no hay más que putas, ladrones y maricones” sin parar, mientras camina sin rumbo por la calle, y pienso – Ya está la loca esa otra vez. – Veo a la ciega de la esquina que vende cupones, insultando a todo el que pasa porque no le compran ninguno. Al final tira con rabia su bastón al suelo, y pienso – Esta tía está como una cabra. – Veo al yonqui tirado en el descampado, la jeringuilla colgando todavía del brazo, y pienso – ¡Qué asco de gentuza!

[Leer Mas...]

Una prostituta li diu a un dels seus clients habituals abans de començar a fer sexe amb ell:
- Joan, ja saps que jo sempre ho faig amb protecció.
Mig despullat, Joan la mira i li diu:
-No et preocupis vida.
Joan agafa els seus pantalons que estaven sobre una cadira propera.
Busca quelcom en una de les seves butxaques. Ho troba. Es posa la mascareta.

[Leer Mas...]

Si ens deixen sortir fora amb la medicació, és perquè tenim enteniment i sentim i pensem. Som conscients del que ens passa. Som persones amb sentiments encara que tinguem un diagnòstic. Allà on anem, passi el que ens passi, el nostre diagnòstic és assenyalat i ens el recalquen com si es tractés d'una credencial, privant-nos de credibilitat encara que diguem la veritat.

[Leer Mas...]

La successió d’esdeveniments desfavorables, poden minvar la confiança amb un mateix.
Podríem dir que a vegades, les circumstàncies de la vida ens poden portar aquestes situacions, situacions extremes en les que perds el control.
L’experiència que hem viscut les persones que hem patit depressió, fa que quedem marcades per aquesta primera fase. Fase en que l’angoixa, la por o la pèrdua de l’autoestima fa la seva aparició…

[Leer Mas...]

En les presents línies del meu present escrit, esbossaré pel record de tots i totes, quins han sigut els fonaments psico-sòcio-econòmics de l’actual globalització econòmica que estem vivint en les nostres carns, a més a més de mostrar el paper que ha exercit la filosofia, la ciència, la classe política i la tecnologia.

[Leer Mas...]

Debo reconciliarme con mis fantasmas. Soy una de tantas personas diagnosticadas de problemas de salud mental.
Mi ascenso a la locura está producida por el consumo de alcohol, una baja autoestima, un estado de alerta constante, un escuchar que están hablando de mí... hasta que todo ello produjo una explosión que hirió a una persona.

[Leer Mas...]

Una de las cosas que, cuando era pequeño, más me llamaban la atención en las series y películas policiacas, era cuando los detectives encontraban unas bolsitas con un misterioso polvo en su interior, probaban un poco, y sentenciaban con gravedad algo así como “heroína”, “cocaína” o “morfina”. Estamos hablando de los años 70 del siglo pasado. La droga se asociaba a mala gente, camellos, pero también consumidores. Todos eran violentos y miserables. El mensaje parecía claro.

[Leer Mas...]

Des de temps immemorials, des de l'inici de la humanitat la pregunta sempre ha sigut la mateixa. Que i qui regeix el destí de cadascú de nosaltres? Doncs bé la majoria dels credos ens parla d'un ésser superior o de diversos éssers que van modelar el món i els seus homes. Credos monoteistes, politeistes i panteistes. Sense anar més lluny, el cristianisme, en el que s'adora un ésser superior de la manera que tots i totes hem fet alguna manera. Però aquest no és un escrit sobre religió sinó d'una altra manera de sentir, anem a parar-nos en una d'elles, el Racionalisme.

[Leer Mas...]

Soc un home de cinquanta-sis anys amb una vida de vaivens com la de moltes altres persones. He patit en la vida sentimental, en la familiar i darrerament la vida laboral.
Un dia fa cinc anys vaig decidir traslladar la meva vida laboral a Sitges aprofitant una oportunitat que em va ser oferida després ja d'anys sol en l'àmbit familiar a causa d'un divorci, però aquesta és una altra història... Aquí a Sitges vaig treballar els dos primers anys del meu ofici. Soc cuiner des de fa trenta-vuit anys, però un bon dia d'octubre de 2018 la meva salut va patir un seriós revés a causa de passar a ser insulinodependent.

[Leer Mas...]

Juanjo es uno de los miembros de nuestro colectivo, Locomotora21. Hace algunos años sufrió un ictus que le ha provocado afasia, es decir, una altísima dificultad a la hora de hablar o escribir.

[Leer Mas...]

Mentre els arbres tiriten just quan fa vent,
per a no semblar éssers humans o animals llastrats pel mateix temps,
dissimulant amb por davant tals éssers mòbils donada la seva quietud,
m'irrito davant la seva possible venjança immòbil,
que atempta contra “el meu” sistema educatiu previ de caràcter nominalista,
infantil i mancat d'imaginació donada la meva idiotesa,
com si la naturalesa anés a bolcar-se en mi,
per a així destruir el creat a partir d'un “sudoku” climàtic,
que em teletransporta als orígens del mateix pensament humà.

[Leer Mas...]

Pensant en veu alta, tal i com cantava edd sheeran, atenent a les meves emocions, i dilucidant perquès de la nostra vida, me’n adono que ens hipotequem amb objectius absurds: Una millor casa, un millor cotxe, els nostres fills a escoles privades, sabent que les públiques tenen un bon nivell...

[Leer Mas...]

Aquest passat hivern, en una reunió dels dimecres, dins l'espai obert de pensament i paraula que realitzem Locomotora 21 al Retiro, va venir en Robert.
Entrar en un grup nou, no és fàcil, però ell de seguida en va formar part de manera molt prudent. Primer amb el seu silenci i escolta tot deixant anar algun comentari, després donant pas al diàleg mentre s'obria per explicar la seva vida.

[Leer Mas...]

Anys més tard després del meu primer brot psicòtic amb posterior diagnòstic a trastorn esquizoafectiu de tipus bipolar, tornava a freqüentar una d’aquelles llars propietat d’ancians on la mare es guanyava el pa. En ella vaig tenir la gran sort de conèixer a una de les comptades persones que veritablement m’han influenciat per a bé a la vida. Un ésser digne d’elogi i admiració tot i el seu tarannà ja enterbolit per grans dosis diàries de begudes espirituoses, paquets de cigarretes i els estralls de l’edat.

[Leer Mas...]

Es solen escriure contes sobre la nit abans de Nadal on tot sol ser harmonia, però en aquest cas jo us explicaré un conte de por malgrat estiguem tot just començant primavera:
La meva mare va estar ingressada a Camils aquell vespre per una pneumònia. Entràvem a les sis de la tarda a urgències i no va ser fins a les vuit que no vam entrar en una d'aquelles habitacions monitoritzades.

[Leer Mas...]

Són dos quarts de sis de la tarda d’un diumenge. Tot és quietud al pis, tan sols estic jo. El cap el sento pesat i l’ànim inquiet. Els meus batecs van a mil, faig un cop de cap i vaig cap a la cuina. Allà en un calaix trobo el que busco. Una petita navalla de vuit centímetres força esmolada. Me’n torno cap al bany, encenc els llums, obro l’aigua de la banyera i comprovo que sigui calenta. Mentre s’omple la banyera em despullo i aleshores agafo la navalla. L’obro i la poso a l’alçada dels meus ulls i veig el bidet i el lavabo reflectint el fil de la navalla.

[Leer Mas...]

La tendresa és una eina important, es pot dir que és una de les claus en les estratègies de supervivència i recuperació... contra un patiment de molts i moltes, que pot arribar a confondre's amb una "malaltia mental". Aquest patiment s'anomena soledat.

[Leer Mas...]