Una visió abstracte sobre la fe

Publicat el 15 de juliol de 2022

Des de temps immemorials, des de l'inici de la humanitat la pregunta sempre ha sigut la mateixa. Que i qui regeix el destí de cadascú de nosaltres? Doncs bé la majoria dels credos ens parla d'un ésser superior o de diversos éssers que van modelar el món i els seus homes. Credos monoteistes, politeistes i panteistes. Sense anar més lluny, el cristianisme, en el que s'adora un ésser superior de la manera que tots i totes hem fet alguna manera. Però aquest no és un escrit sobre religió sinó d'una altra manera de sentir, anem a parar-nos en una d'elles, el Racionalisme.

Aquest és un corrent filosòfic el qual defèn que el coneixement s'obté de la raó essencialment, anem a parar en una figura del s.XVII, un filòsof d'origen neerlandès d'origen sefardí i deixeble de Descartes, Baruch Spinoza. Aquest filòsof, verdader pare del racionalisme advocava per creure que el seu Déu era una progressió matemàtica, com en el discurs del mètode, i que aquesta era infinita, una energia o com el que denominava una substància i està en tots llocs, éssers vivents inclòs l'ésser humà. Pel seu discurs va ser perseguit, vilipendiat i quasi destruïda la seva obra per poders fàctics del cristianisme, sigui llegit també el vaticà.

Amb el pas dels segles, es van recuperar les seves obres i van ser donades a conèixer el món. Per certa casualitat en algun moment de la seva obra "ètica demostrada segons l'ordre geomètric", va caure en mans de cert personatge de ment inquieta, un tal Albert Einstein. Einstein nascut Jueu, i adepte al judaisme, va canviar totalment la seva percepció al llegir l'obra magna sobre el racionalisme d'Spinoza.

La seva percepció de la divinitat va canviar per complet. Va assumir que els pensaments d'Spinoza sobre aquesta divinitat que li va plantejar el filòsof neerlandès, era exactament la creença que sostenia a l'interior de la seva privilegiada ment i li van quedar gravades vàries i diversos fragments de l'obra.

Aquest Déu no castiga ni jutja, aquest no necessita llocs ni temples d'adoració. La seva major satisfacció és que cadascú senti el màxim benestar interior en tots els aspectes de la seva vida. Simplement i en resum ens diu que la divinitat s'arriba amb la raó i el coneixement amb constant progressió.

Això és totalment oposat a l'empirisme, una altra corrent filosòfica coetània que creu que el fet diví precedeix de les experiències viscudes i comprovades tal com diu un dels majors exponents de l'empirisme en una de les seves exposicions va posar un exemple molt senzill: "Tot el món sap que si toques el foc et cremes."

Però tornant a Einstein, quan donava alguna conferència en les nombroses universitats a les quals va acudir, la pregunta que li feien era aquesta, creu vostè en Déu?

I ell sempre responia: -SI, crec en el Déu d'Spinoza que es revela en l'harmonia ordenada del que existeix, no és un Déu que es preocupa pel destí i les accions dels éssers humans.

Einstein relatava les paraules d'Spinoza sobre aquesta divinitat. Vull que gaudeixis, que cantis, que et diverteixis i que gaudeixis tot el que la divinitat ha fet per tu. Deixa ja d'anar aquests temples lúgubres que tu mateix vas construir i al que dius casa meva. La meva casa són les muntanyes, els boscos, els rius, els llacs, les platges. Aquí és on visc i on expresso el meu amor per tu. Jo mai vaig dir que erets un pecador o que la teva sexualitat fos una cosa dolenta.

El sexe és un regal que t'he donat i en el que pots expressar el teu amor i el teu èxtasis, deixa de llegir aquestes suposades escriptures sagrades. Oblide't de qualsevol mena de manament, només són estratagemes per manipular-te, per controlar-te i només creen culpa amb tu. Això no és una opinió personal, cadascú i cadascuna té la seva la qual respecto profundament. Simplement, és aportar un altre punt de vista quasi desconegut que em va semblar interessant i concloc amb una sincera disculpa si alguna persona s'ha sentit ofesa per aquest escrit.