Este sitio utiliza cookies de Google para prestar sus servicios y analizar su tráfico. Tu dirección IP y user-agent se comparten con Google, junto con las métricas de rendimiento y de seguridad, para garantizar la calidad del servicio, generar estadísticas de uso y detectar y solucionar abusos.Más información

Ir a la página de inicio Contacto Veure la pàgina en català Ver la página en inglés RSS Instagram de locomotora21 Facebbok de Locomotora21
miércoles, 9 de febrero de 2022

Quan patim no ens bevem l'enteniment

(Publicat el 2 de juliol de 2021)

Si ens deixen sortir fora amb la medicació, és perquè tenim enteniment i sentim i pensem. Som conscients del que ens passa. Som persones amb sentiments encara que tinguem un diagnòstic. Allà on anem, passi el que ens passi, el nostre diagnòstic és assenyalat i ens el recalquen com si es tractés d'una credencial, privant-nos de credibilitat encara que diguem la veritat.

Com la resta de ciutadans, som persones de carn i os i no necessitem dubtar ni és acceptable que se'ns faci dubtar pel simple fet de tenir un diagnòstic. Som capaces de fer, decidir i estar segures d'una cosa en concret, i podem fer moltes més coses del que la gent s'imagina, perquè la lluita ens fa més fortes. I és que el fet d'haver patit una experiència relacionada amb la salut mental, ens dóna forces per afrontar la vida amb valentia. No només som capaços d'enfrontar-nos a les situacions pròpies dels mals moments, sinó que les agafem amb dedicació i sobresortim superant els problemes.

Però també som persones vulnerables. I davant la indiferència de la societat, només pel fet de tenir una etiqueta dita diagnòstic, hem de seguir passant per situacions dures. Tot i estar lluitant per la recuperació, hem de seguir passant per aquest tipus de situacions, en les que ens recorden una vegada rere l'altre que tenim aquesta etiqueta i que aquesta és una marca rere la qual perdem la veu, i quan no, l'autodeterminació. És un no acabar, és una lluita constant.

En definitiva, som forts i estem molt "cuerdos". Més "cuerdos" que la majoria de persones que no volen reconèixer que tenen un problema. Aquests són els que haurien de posar-se en tractament perquè els que ja estem amb tractaments, ens estem medicant cada dia de la nostra vida sense aconseguir moltes vegades que la societat ens reconegui ni que ens sentim recuperats del tot...

Malgrat això, estem llestos per integrar-nos a la societat sense que ningú ens posi barreres absurdes. Som persones perfectament capaces per ajudar, relacionar-nos i fer amics, però no estem preparades perquè ens facin mal. Es donen massa casos en els quals ens veiem perjudicats i perjudicades pel simple fet de tenir un diagnòstic i això et pot portar a una altra recaiguda.

I això, seria tornar a començar...

Comparte este artículo: Compártelo en Twitter Compártelo en Facebook Compartir en Linkedin
Comentarios (0):
* (Tu comentario será publicado después de la revisión)

E-Mail


Nombre


Web


Mensaje


CAPTCHA
Change the CAPTCHA codeSpeak the CAPTCHA code