La riquesa de les nacions i els meus fantasmes al descobert amb total transparència, per principis, i per no liar més la troca.
(Publicat el 19 de novembre de 2021)
En les presents línies del meu present escrit, esbossaré pel record de tots i totes, quins han sigut els fonaments psico-sòcio-econòmics de l’actual globalització econòmica que estem vivint en les nostres carns, a més a més de mostrar el paper que ha exercit la filosofia, la ciència, la classe política i la tecnologia.
La presumpta submissió global de les cultures dels diferents països del món als valors que avui en dia diem capitalisme mundial, que precedeixen sobretot del lliure mercat, dels països més avançats a nivell econòmic, i bàsicament d’Estats Units.
Vivim en una filosofia amb la idea de superhome o superdona, que està arropat pel sistema educatiu i el més que necessari blindatge de la supervivència de tots i totes.
Aquest home o dona, que necessita aconseguir en la seva trajectòria vital la seva pròpia idea d’èxit, evitant el fracàs. El/la Condiciona a ser la única i ultima manera d’aixecar-se als matins i efectuar les seves activitats quotidianes amb la companyia d’una filosofia ideològica molt nociva d’una lluita moltes vegades forçada.
Aquesta ideologia ataca per tots els fronts i al individu, que requerit de menors dosis d’humanitat i per actuar en àmbits majorment econòmics, ha de sucumbir per evitar possibles trastorns mentals que d’altra manera també tindria derivats per la repulsa de l’altre que com un mateix, també ha perdut la partida.
El ser humà acaba aniquilant-se a si mateix en pro de la “Riquesa de les Nacions” quan segueixen existint milions de marginats i marginades i pobres que no justifiquen les novel·les econòmiques d’Adam Smith. I dic novel·les en la seva aplicació pràctica i no en l’abstracció del ser humà.
Existeix una tendència a la pèrdua d’identitat moral i ètica amb el pas dels anys, quan no ja extirpada pels pares o pel sistema educatiu amb la conseqüència pèrdua de la infància o de la joventut diví tresor. Ens fa preses d’un ideari cruel que ens acaba perjudicant a tothom tard o d’hora com útils d’un sistema primer econòmic, després social i finalment psicològic i a la inversa. Des de lo individual a lo col·lectiu, amb la por pul·lulant per totes parts i amb tot tipus de fantasmes, amb el nostre país de quixotesca.
Hem millorat, però no tothom. Deixem d’estimar-nos per utilitzar a l’altre en pro d’una idea d’èxit injustificada, en els millors dels casos, o pel mateix desgast ja típic per la lluita diària. Vam passar de treballar per viure esclavitzats en l’agricultura dels principis, a ser explotats en les ciutats després, a una suposada vida més rica però molt més nociva a nivell de sentiments i de patiment psicològic.
Ens hem superat copiant-nos d’una cultura, la americana, que enalteix al superhome, tot i que aquest sigui decretat de paraula i no del fet de les nostres arrels quixotesques.
La ciència ha desplegat amb les seves idees, un armament massiu per alimentar-nos a tothom però amb l’ajuda de nosaltres mateixos, clar està. Dificultant-nos les coses fins que la mateixa estructura econòmica es desfaci en favor a un sense fi de patiments mentals (on m’incloc a mi mateix) i que ja no es sàpiga respectar les regles del joc.
Nota: Espero que las línies prèvies no il·lumini a ningú.
Continuo sentint una necessària viscuda absència de contacte amb la realitat. Però sembla que si hi han fets, o al menys alguns pocs.
Percepcions capitalistes per part d’un cervell que ell mateix les fabrica amb més o menys observacions reals, tantes com males mirades de l’entorn i no amb falta de cor propi.
Potser la teoria de la projecció ens alliberi fins el punt de que la nostra càmera aporti mons meravellosos, potser compartits entre els més romàntics .
A per l’edèn diran ells I ells, doncs la història la som tots. Reunim voluntats perquè les nostres debilitats no siguin aprofitables pel necis i es multipliquin les nostres virtuts. Alguna cosa s’haurà d’aprendre de Sòcrates durant la seva vida de qualsevol transeünt vital…
