Aquest conte s'ha acabat?
Publicat el 16 de setembre de 2022 (cartes al director)
Soc un home de cinquanta-sis anys amb una vida de vaivens com la de moltes altres persones. He patit en la vida sentimental, en la familiar i darrerament la vida laboral.
Un dia fa cinc anys vaig decidir traslladar la meva vida laboral a Sitges aprofitant una oportunitat que em va ser oferida després ja d'anys sol en l'àmbit familiar a causa d'un divorci, però aquesta és una altra història... Aquí a Sitges vaig treballar els dos primers anys del meu ofici. Soc cuiner des de fa trenta-vuit anys, però un bon dia d'octubre de 2018 la meva salut va patir un seriós revés a causa de passar a ser insulinodependent.
A causa d'això vaig perdre aquell treball i a més a més els meus superiors van traspassar el negoci.
Mentre s'ajustava la meva medicació, jo cobrava la baixa laboral. Un cop recuperat vaig provar en diversos llocs del poble, però no acabava mai de quadrar i al final tot vivint aquí, vaig tornar a la meva zona antiga en la vida laboral a Castelldefels.
Ja assentat allà va venir la Pandèmia de la Covid-19 que va massacrar a tota l'hosteleria i em vaig veure obligat a recórrer a l'ajuda de majors de cinquanta-dos anys, la qual se'm va concedir.
El març de 2021 vaig tornar a treballar a Sitges, però al juny la meva salut em va donar un altre revés en forma d'una Capsulitis adhesiva la qual encara pateixo, acompanyada del Síndrome de Dupuytren en ambdues mans. En resum, un cas tot plegat.
En aquell moment el meu allotjament era una habitació per la qual pagava 400 € tenint en compte que l'ajuda era de 450€.
Vaig demanar també a Serveis Socials de Sitges per aliments i medicació, imprescindible aquesta última per a mi. També se'm va concedir... i tot seguit arriba l'explicació del meu gran error. Tot estant i sentint-me malalt i abatut, per motius econòmics, per guanyar més i pensar a viure una mica més digne, accepto fer una prova en un restaurant de Sitges tot sent conscient que tenia un 80% de limitació de mobilitat en ambdós braços. Com era d'esperar la prova va ser un fracàs, però el pitjor encara estava per arribar.
Aquell empresari em va assegurar un dia i com que no vaig ser del seu agrat, em va donar de baixa, però baixa voluntària sense el meu consentiment. Per aquesta raó vaig perdre la meva prestació. Al adonar-me del que m'havia succeït i el que significava per a mi, vaig intentar demanar la RGC (La renda garantida) però va ser negada pel mateix motiu. A ulls administratius, representa que jo he rebutjat una feina.
El dia d'avui als meus cinquanta-sis anys, convalescent de varis altres danys físics d'espatlles, mans, diabetis... i no poder pagar l'habitació, em trobo al carrer... sense sostre... sense menjar... i sense medicació, el més important per a mi.
Serveis socials em va donar l'oportunitat de tenir aliments de Càritas, però com ho cuino si no tinc cuina? On guardo els aliments si no tinc lloc on guardar-los? Si tot ho haig de portar amb mi?
Gràcies a un grandíssim amic vaig poder pagar diversos mesos d'allotjament perquè jo ingressos... zero i l'ajuntament de Sitges tan sols poden pagar un mes d'allotjament. La meva assistenta social es fa creus de perquè estic al carrer, tantes que a la fi ja no em contestava ni els mails...
M'he convertit en un sense sostre itinerant. Avui aquí i demà allà, amb vergonya que la gent em reconegui, menjant en escassos moments, maldormint fins quan el meu cos diu prou i amb una terrible por de no tenir la medicació suficient per a la diabetis, malaltia la qual em pot donar un espant important per no dir definitiu.
Només volia escriure això per alçar la veu per tantes persones que estan en aquesta situació. Senyors i senyores polítiques de l'ajuntament i tots aquells integrants de Benestar social, deixeu-vos de BURROCRÀCIES i ajudin al necessitat. I més quan la persona ha fet cada pas que se li ha suggerit. Qualsevol vida d'aquestes persones, de les persones que ens trobem al carrer, tenen el mateix valor que la seva.
Agafin consciència perquè és denigrant com ens hem de sentir i veure. Firmat un cadàver caminant.
